El final de les ideologies?

Ahir, vaig assistir a l’acte de la signatura del pacte de govern per a la legislatura 2011-2015 (2015!, com passen els dies), per la nostra ciutat entre ICV-EUIA-ISF i CiU. Govern inèdit a Sant Feliu i molt rar arreu el país. A ningú se li escapa la distancia ideològica entre les dues coalicions. Per donar vistositat i presencia l’acte es va realitzar al Palau Falguera (si, aquell que el govern d’ICV va inaugurar 2 vegades!).

Temps enrere, des de l’entorn d’ERC es va sondejar la possibilitat d’un acord ICV-CiU-ERC. Les cares d’estupefacció dels interlocutors van ser memorables. “El que sigui per tal que el PSUC no torni al govern!” deien uns; “nosaltres no podem governar amb la dreta”, etzibaven els altres. No era doncs, un bon principi. I així es va quedar a l’espera dels reultats.

Resultats decebedors per Gent per Sant Feliu + Esquerra, que quedava fora de l’Ajuntament. Poc podríem fer per aquell projecte!

Durant la campanya els aspectes programàtics allunyaven mes encara les dues coalicions, en els temes claus de ciutat: finançament del soterrament, reforma del PGM, traçat del metro. Els resultats de les votacions van deixar el camp molt obert. El punt de partida era per a ICV respectar la força mes votada i fer un govern d’esquerres. CiU havia dit durant la campanya que la seva primera opció seria repetir el govern amb el PSC que –segons ells- tan bons resultats havia donat.

Es a dir: la primera opció tant per uns com pels altres era el PSC. Com es que tenint-ho tot de cara s’ha quedat fora? No ho se, però hauran negociat molt malament. Sembla que no s’acabava de veure qui havia de ser l’interlocutor: la cap de llista, l’ex-alcalde, un ex-conseller... El cas es que es va obrir la segona via i de seguida van sorgir complicitats: els caps de llista es coneixien des de petits.

Però un es pregunta: com se superen les diferencies programàtiques i ideològiques? Com conviuran Unió i Esquerra Unida i Alternativa? La cap de llista de CiU ens va donar la resposta: deixant la ideologia de banda. Es un acord en clau local. I el futur batlle va reblar: el principal objectiu del futur govern serà gestionar la crisi. Gestió! Els polítics no feien política? No: a Sant Feliu es conformen amb la gestió. Uff!

Tot i això: que passa amb el planejament, amb la política (amb les idees)? Doncs com que no estem d’acord que decideixin uns altres: el PGM, un organisme consensuat d’arbitratge; el Metro, l’ATM; el planejament del soterrament, un nou Consell Assessor d’Urbanisme (la composició del qual no es va desvetllar). Que decideixin uns altres i així no ens discutim. Observadors mes vius que jo ja comentaven ahir que tot plegat feia tuf a cadira, a poltrona. Jo no m’atreviria a afirmar-ho, encara. La manca d’ambició, si: la va reconèixer el propi alcalde "in pectore".

D’entrada, i donada l’absència de representants independentistes al consistori, el bipartit (bicoalició) autonomista ICV – CiU era la opció que mes m’agradava (mes ben expressat: la que menys em desagradava): apartava al PSC i al PP del govern. Bo per la ciutat. Però s’hi ha arribat com a segona opció i sense encarar ni aclarir els punts claus.

Per tant, i esperant que es compleixin les promeses de diàleg, transparència i participació, nomes cal desitjar el millor pel nou alcalde i el seu equip. Que tingueu sort! Que tinguem sort!